Disset anys esperant una sentència judicial

Suposo que per la importància del cas, el procés judicial per l’explosió de la pirotècnia Brau, de Vidreres, necessitava el seu temps  però disset anys són molts. Diria que exageradament molts. I ja no només perquè el procés tingués el seu protocol judicial, sinó per als qui han patit durant tants anys. Principalment, les famílies de les víctimes i  els nou acusats que ara han quedat absolts, i en segon terme, els advocats que s’han fet càrrec del cas. Fins i tot, avui a uns lletrats els costava trobar un raonament per intentar que fos comprensible donar sentit als disset anys d’espera per tenir un veredicte. Després és quan cal qüestionar el concepte de la Justícia com a pilar del Dret d’una societat i la seva responsabilitat com a administració, per així no quedar en evidència. Tot i que ara algunes acusacions particulars han anunciat que presentaran un recurs contra la sentència, fins ara i per sort, s’ha fet justícia.

Música / I Am # Mary J. Blige