La gran tasca invisible dels viticultors catalans

Em va agradar ahir conèixer les vivències de tres viticultors catalans en el dinar a l’Hotel Casa Fuster, després de la presentació del resultats del sector del cava del 2009 a través del Consell Regulador. Malgrat la crisi, el cava ha resistit prou bé i és d’elogiar, ja que és un dels sectors que dóna més prestigi i identitat a l’economia catalana. Però més enllà de les grans xifres i els resultats de les empreses de cava més potents, existeix la tasca invisible dels petits viticultors que lluiten dia a dia malgrat les traves administratives, les exigències de Brussel·les i la pressió a què els sotmeten amb els preus de compra. I lamenten que les administracions només se’n recordi d’ells quan falten tres mesos per a les eleccions.

En temps de crisi però també de sobreproducció -en aquest i d’altres sectors-, han de lluitar per ser competitius, autocontrolar-se malgrat les dificultats i pensar en el difícil relleu generacional. I pateixen un dels mals que més afecta a l’economia catalana: triguen un any per tenir la collita i també un any per cobrar-la. Entens la seva impotència perquè fins i tot, lluitant contra la recessió, intenten ser rendibles i mantenir l’ocupació, en un sector que no ha perdut llocs de treball. I ressalten el valor de l’excel·lència del producte final, que en tenim molt i de qualitat, en plena època de marques blanques.

Música / Hope  # Jack Jonhson

PD: Un altre Salt que no és tan mediàtic i que també brilla: avui es presenta el Black Music Festival.