Lisboa. L’arribada (I)

Primeres impressions de Lisboa: un centre de ciutat envellit, amb edificis històrics abandonats que evoquen altres temps de grandesa, encara que el govern municipal intenta salvar-ne alguns abans no sigui massa tard.  Un declivi històric de difícil solució. I d’aspecte, diguem-ne que molt més multiètnic del que m’esperava. Calor, sol, sobretot al migdia, però una brisa atlàntica que quan cau la tarda s’agraeix. Les visites obligades són l’emblemàtica Cervejaria da Trindade, a un Chiado cada vegada més comercial, i un parell de recomanacions més de l’estrena. Són l’allotjament Lisbon Poets Hostel, curiós i cèntric -és la cinquena planta i a la segona hi ha la seu de la Federaçao Portuguesa de Futebol (FPF), i un saturada pastisseria però que calia anar-hi, com és Pastéis de Belém, que presenta cues i cues de turistes d’arreu del món a gairebé qualsevol hora del dia. A cada taula de la sala gran potser s’escolta un idioma diferent, amb uns ciclistes que resalten entre els clients, ja que sembla que venen de fer una etapa del Tour. I una vegada tastats els famosis pastéis,  penses que potser tampoc ha de ser tant difícil emular la recepta secreta. I per acabar, una passejada amb tranvia número 28, el Carris com se l’anomena, per un turístic barri d’Alfama. El més recomanat és, com no, el més sol·licitat.

Música / Muda da Vida # Humanos