Lisboa. Sintra (VI)
Després de comprovar com el cap de setmana Lisboa perd molta activitat laborable i el centre és ocupat pels turistes que no busquen platja, és el moment de visitar Sintra. Com Cascais i Estoril, amb mitja hora si arriba. I em va agradar tant el descobriment com m’esperava. Amb una extensa zona verda, per sort protegida, que encara dóna més autenticitat a un especial i únic Palácio da Pena, obra de la fantasia del monarca Fernando II, que no va poder disfrutar, ja que el palau es va inaugurar el mateix any de la seva mort: el 1885. Just 125 anys de la seva construcció, el palau es conserva en bon estat i el més espectacular és l’habitacle del saló de ball i les profundes vistes des de dalt de la serra, on també es veu com alguns pugen a peu i d’altres amb autobús i un carrilet, que no paren de fer corves abans del cim.
No llueix gaire el sol, el vent és fred i la brisa es barreja amb la verdor del bosc i la blavor de l’aigua de l’horitzó. El nucli de Sintra em transporta a Tossa, amb indrets com el Café de París, una pausa obligada davant del Palau Nacional, que també està atapeït de visitants. Moltes petites botigues de records i encantadors locals amb música en directe, amb una elecció per recordar les vivències Lord Byron: la Cantinho testimonia la seva estada. També és molt destacable Tacho Real, propietat de Joao Manuel Salvado Alves. El Castelo dos Mouros i una estada al PArc NAtural tindran segur una segona visita.
Música / Um Contra O Outro # Deolinda