Lisboa. Bairro Alto (VII)

Més ciutat, amb calor i molt sol. Per això, s’agraeix el vent de mitja tarda. Quan tens als peus al Chiado o ets al Bairro Alto o has triat l’opció de l’Elevador de Santa Justa. Poca cua i en poc temps a gaudir d’una de les millors vistes de la ciutat des de 32 metres d’alçada. No és herència Eiffel, però com si ho fos, ja que és obra d’un dels seus deixebles: Raoul Nesnier du Ponsard. Per sort, l’ascensor no es va cremar en l’incendi que va destruir part del Chiado el 1988, ja que els bombers van extingir el foc quan ja era a tocar l’elevador.  

Barrio Alto és una referència turística com Alfama, però millorat, amb més rehabilitacions que han permès que la zona sigui l’elecció dels joves per començar la nit. Molts petits i cosmopolites restaurants -sense tants fados en directe- que es combinen amb locals de nit i botigues de disseny, art, records i complements per a la llar. Vaja, com un petit Soho en el qual cal perdre’s. No cal deixar escapar el Miradouro de São Pedro de Alcântara, per la panoràmica que ofereix de la plaça del Rossio i el castell; l’estàtua d’Eça de Queirós de Teixeira Lopes; l’Igreja do Carmo (XIV), que el seu esquelet recorda els efectes del terratrèmol de 1755; i el Mercado 24 de Julho, on el peix és l’estrella i el local que fa de bar el punt de trobada.

Música / Diz que diz # Júlio Pereira