Oxford: entre la tradició i la Pottermania (VI)

Oxford és un salt en el temps. Quan et trobes al centre universitari és com fer un salt en el temps i t’imagines que et podràs trobar-hi passejant a Charles Darwin. Molts estudiants de diferents punts del món que encara fan estades a l’estiu i els típics professors universitaris amb bicicleta. Ja només el reclam de la pissarra d’Einstein mereix una visita al Museu de la Història de la Ciència. Entre molts edificis universitaris, bona part reestringits als turistes i d’altres de pagament, destaca l’espectacular Radcliffe Camera, que ès el símbol d’Oxford.

També em van agradar molt la Radcliffe Square, el Museu d’Història Natural i el New College, que desprèn molta pau i tranquil.litat, tot i no ser dels més antics. I és curiós el Pont dels Suspirs (pont de Hertford), que és a punt de fer 100 anys (1913) i és una rèplica del de Venècia.

Com a visites curioses, dinar en qualsevol botiga de les típiques del mercat cobert és una temptació que no es pot deixar escapar. Botigues amb encant i que t’oliguen a aturar-te. Per acabar dues parades més: The Turf Tavern, que encara té un aire medieval, i Alice Shop, on l’Alícia de Lewis Carroll comprava els caramels a l’ovella rondinaire.

Entre tanta tradició i esperit univesitari, ressalta el boom que viu el barri històric de la ciutat gràcies a Harry Potter. Tours d’hores, un dia i dos dies amb visites a altres indrets propers a Oxford. La Pottermania és un reclam més entre adolescents fascinants per la nissaga de la màgia i alhora un negoci més per a la ciutat inspirat en el segle XXI.