Steve Jobs forever

Ja se’m va fer estrany no veure Steve Jobs en la presentació del nou iPhone 4S dimarts passat. No era una keynote qualsevol. I just unes hores després, quan molts fidels d’Applee, es preguntaven on seria Jobs mentre Tim Cook era el substitut, el maleït càncer li va acabar per guanyar la partida. Reconec que sempre he sentit admiració per Jobs i així me l’han transmès els seus incondicionals;  pirmer de Mac, després d’iPhone i últimanent, d’iPad. Des que fa anys vaig comprar el primer iPhone que he estat un consumidor Apple. Sense qüestionar-me massa el per què. Diria que m’atrau el concepte, el disseny i, especialment, la sensació que volen que tingui el client. I això té un preu (mai podem oblidar l’esperit comercial).

I al mateix temps, sentia admiració per Steve Jobs per com, en un món tan competit com l’actual, liderava els nous productes i obligava a la competència a reinventar-se. Ell ha marcat la pauta en la manera de consumir l’era digital. Primer, la manera de treballar amb un ordinador, després la telefonia, la música, el cinema, la literatura i les aplicacions de telefonia. I sempre, innovant, generant desig i evidenciat que Apple havia de fer coses diferents. Admirable! I al mateix temps, desconcertant per a la competència.

Deixa un llegat enorme, amb la percepció que serà molt  difícil de trobar un recanvi que encarni tants conceptes, idees i ambicions. Apple continua, però Jobs, amb la seva gran absència, deixa una gran buidor a la companyia  i alhora Silicon Valley perd un dels seus grans referents sobre què volia representar com a ecosistema en el seu relat d’emprenedoria, empresa, universitat, lideratge, talent, ambició i idees. Maleïda absència! Maleït càncer. Però malgrat l’adéu… thanks Steve Jobs, thanks forever! And always Steve Jobs, always think different.

Música | Caravan of Love # The Housemartins