Un abans i un després del 27S
Va ser curiós i engrescador seguir les eleccions al Parlament de diumenge des d’una mesa electoral com a president. Posats a ser seleccionat, doncs potser les que més il·lusió m’han fet mai fins ara: ni les europees ni les espanyoles ni les municipals. I és aquestes eleccions del diumenge 27 de setembre de 2015 ja són un abans i un després en la nostra història. Malgrat que Junts pel Sí no ha aconseguir el gran objectiu -la majoria absoluta-, ja no hi ha marxa enrere respecte la transició de Catalunya cap a la independència.
La divisió en aquesta segona dècada de segle XXI entre independentistes i unionistes marcarà l’esdevenir del poble català. De moment, l’aliança CiU + ERC necessita la CUP que, per cert, que bé que ho han fet en aquestes eleccions. I al pol oposat, les forces unionistes amb el duet PP (a la deriva) + Ciudadanos, que basen el seu èxit en un lideratge innovador, molta feina a l’ombra i una gran mobilització.
Arribats en aquesta nova cruïlla, amb un nou desgast electoral, la Catalunya del segle XXI avança amb la necessitat de resoldre l’statuo quo de la indefinició indentitària i la Guerra Freda entre independentistes i unionistes. Independentment de què acabi passant, les forces independentistes tindran cada vegada més un gran preu i per això el procés només ha fet que començar. Costi el que costi, que costarà i molt.
Música | Love myself # Hailee Steinfeld