Retorn a Brussel·les després del Brexit

Feia uns anys que no tornava a Brussel·les. Tot sembla igual, però dilluns dia 3, era com l’inici laborable del Brexit “mode ON”. Adéu al Regne Unit. I és que BXL té el seus mecanismes, encara que la capital política d’Europa sempre sembla que està en obres, com si fos el destí de la UE, haver-se de reconstruir constantment. Poder econòmic, poder polític, influències geopolítiques, lobbies… un funcionament adaptat a una ciutat que respira l’essència del que vol ser la UE més enllà de la unió d’estats i representants polítics.

Una nova etapa amb l’arribada de la segona dècada del segle XXI i una nova oportunitat pe valorar, des de la distància, què acabarà passat amb el seu model. Sense grans europeistes avança el cor de la Vella Europa que mira cap a l’Est i que es reconstrueix en ple canvi de paradigma per la Revolució Digital. I mentrestant, Catalunya, com sempre, demanant a la Unió Europea més del que, en el fons, sap que li pot donar.

Música | Nuvole Bianche # Ludovico Einaudi

PD: Dos dies a Brussel·les molt interessants acompanyant el rector de la UdG, Quim Salvi.