T’estimem mare

Han estat i són dies massa durs, mare, perquè no et mereixies marxar així tan sola en el teu comiat. Amb llàgrimes silencioses des de la distància, amb ni tan sols un gest d’amor. Massa cruel i inhumà mare i àvia. Però la nostra superació ha estat per la teva ànima, perquè sempre ens vas ensenyar a estimar-nos. Fins i tot, ara amb la teva inesperada absència. Pel teu gran cor, pel teu sacrifici i humilitat constants i la lluita des del silenci pel nostre benestar. Era tanta l’estima… Per això, t’estimàvem tant.

Per això, t’estimem tant i seguirem amb força amb tu en el record.

Tot esperant retrobar-te en aquell núvol blanc tan radiant que vam veure per última vegada junts des de l’hospital.

Música | Un núvol blanc # Lluís Llach