La vida continua…

La pandèmia de la COVID-19 ha deixat el seu pas per a la història. Un virus més que marcarà el nostre destí i, de moment, el més inesperat i letal de la nostra generació. La investigació, la recerca i la medicina han tornar de cop al centre de la nostra societat i malgrat la tragèdia, cal que no perdem la lliçó d’aquesta malaltia. El temps, és lògic, tornarà a posar les coses al seu lloc, especialment entre els joves, però el conjunt de la nostra societat ha de saber que necessitem reiniciar-nos i adaptar-nos ràpid als nous temps en plena era social, global i líquida. Perquè el virus pot tornar ràpid, a la mateixa tardor, i cal que estiguem preparats i tinguem els protocols que ara no teníem.

Mary Oliver: “El meu treball és estimar el món… És estar dempeus i aprendre a estar sorpresa”

I tot aquest desgast sanitària, econòmic i social només el podrem superar amb esforç, sacrifici, talent, constància i idees noves. Com en la crisi financera del 2007, que també va ser un shock. Encara que a una escala diferent ens va obligar a reinventar-nos. I una altra vegada aquell pensament de positivisme que necessitem i que una vegada més obliga a fer doble esforç a les pimes, que és el gran pes econòmic d’aquest país: “Ser optimista és molt fàcil.” Així és que som-hi malgrat els records de les vides que ens marcat i que mai tornaran com la de la mare.

Música | Don’t make me wait # Sting & Shaggy