Els comerços del turisme global

Vaig quedar sorprès aquest cap de setmana del poc ambient turístic que vaig veure a Lloret a Mar. Acostumat a altres anys que hi havia constants anades i vingudes de joves a partir del vespre, amb vista a una nit potser massa llarga, aquests dies vaig trobar a faltar la gent. Dedueixo que són els efectes de la crisi i Lloret ho acusa com tants altres municipis turístics. I això que la població selvatana té un perfil de turista de nivell baix i que ve a Lloret a divertir-se sense massa limitacions i amb la idea de gastar pocs diners. Però a banda de la caiguda del turisme, em va sorprendre que els comerços turístics regentats per immigrants continuessin oferint els mateixos productes de l’any passat, després d’anunciar-se una sèrie de mesures per canviar alguns tòpics sobre les icones amb què els turistes identifiquen Catalunya (crònica d’Albert Soler). Això sí, aquest estiu hi ha més objectes del Barça, però la sensació és que entrar en una d’aquestes botigues és com transportar-te a un mercat global en el qual pots comprar de tot: una tovallola del “toro“, una samarreta del Liverpool, una gorra de l’Alonso, la bufanda de Ferrari, etc. Amb l’afegit de les imitacions que vénen a les botigues i també joves de color als carrers de més ambient nocturn, mentre que els indús ofereixen flors a les parelles.

Potser no es veuen tant els barrets de mexicans, ni les postals de sevillanes, però el comerç turístic continua exposant productes al carrer i promocionant vestits de flamenc, per no parlar ja dels imants de cuina. Un clàssic d’elements espanyols i que si trobes un referent turístic del país no passa de ser la imatge de Lloret o Barcelona. Són potser botigues sense identitat local però sí tenen molt esperit global: per això, tan podrien estar a Lloret com a Benidorm i Torremolinos. Una llàstima que ens costi tant promoure Catalunya amb records turístics més enllà del Barça i potser, la Sagrada Família i el burru català.

Música / Volant # La Troba Kung-Fú