El factòtum Samaranch

Els titulars de la història recent de Catalunya s’han escrit gràcies a persones com Juan Antonio Samarach. Protagonistes de grans llums i també grans ombres, Catalunya s’han fonamentat en les idees de persones que provenien del franquisme i que, gràcies a la seva fidelitat al dictador, van projectar el seu lideratge econòmic o polític o social a casa nostra. Van sembrar i van recollir els fruits, alhora que van ser respectats. Samaranch encarnava aquesta gran figura de personatge factòtum que tenia uns ideals construïts en clau espanyola i així era com interpretava el seu rol. I poder. I hem d’admetre que a persones com ell, la seva trajectòria els va anar i els va molt bé. Com a president del COI, va ser el “pare” de l’olimpisme modern i el gran artífex del Jocs de Barcelona 1992, és indiscutible, i també la figura de mecenes i persona influent per als negocis, per a entitats com “la Caixa“ i per a  l’esport. I aquesta nostra història que ens han anat escrivint diria que, fins i tot, li ha anat més bé a Espanya que no a Catalunya perquè els poders fàctics volen personatges com Samaranch. Personatges que encarnin el paper de grans delegats des de Barcelona. Per això, continuo tenint la sensació que s’han transformat els rols i les nissages però que els vincles identitaris es conserven gràcies a ells. I la resultant és que Catalunya tant hi guanya com perd. I ja han passat gairebé 35 anys de la mort del cabdill.

Música / Crying # Russian Red