Lisboa. Alfama (II)

Largo das Portas do Sol ofereix unes vistes que cal contemplar per la barreja d’Alfama amb el Riu Tajo. Com si el temps no hagués fet afecte en aquest barri tan peculiar i tan calmat de dia. El cafè de davant de l’estàtua de Sant Vicens i el Museu d’Art Decoratiu és ple de turistes i el moment de demanar la primera bica, mentre es demanen altres combinacions com bingao, galom i café com leite. Entre l’anar i venir de turistes que prenen el Carris 28 i d’altres que prefereixen fer l’esforç de pujar, hi ha la calma local i bons pintors i pintores que exposen indrets de la ciutat, amb una bona relació qualitat-preu. Amb la vista a l’horitzó, les cases blanques i els taulats de teula vermella sembla que amaguen els petits carrers. A dalt, hi ha l’omnipresent Castell de São Jorge, que domina el barri. Ideal per passejar i gaudir de les vistes que ofereix i millor sinó si s’esquiva la calor del migdia. A Alfama, em van agradar la petita bookstore Ler Português, el tan ben ambientat Café Pois (a tocar la Sé Catedral), el Restaurant Solar dos Bicos, amb la història que recreen els seus murals a través de la típica ceràmica, i per gaudir a la nit dels fados en la distància curta dos restaurants A Baiuca, molt acollidor però car, i São Miguel d’Alfama, més preparat per rebre petits grups i que acull la veu de la simpàtica Fátima Moura. Els locals són a tocar i les veus fadistes es barregen. Alfama en estat pur: poesia, fados, cançons, història, vivències, gastronomia, literatura, bohemis, amor, tristor… Inspiració constant de creadors durant segles.

Música / Seafire And Its Waltz # Emmy Curl