Lisboa. Parque das Nações (V)

Sortida a la modernitat de Lisboa. Disseny, asfalt i edificis sense vida; com el Fòrum de Barcelona. Sort de l’Ocenari, que dóna més activitat a l’extensa zona de la Doca dos Olivares. I quan estigui l’ampliació, encara més. L’Oceanari recorda l’Aquari del Maremàgnum, però com si fos a la zona del Fòrum. Són l’exemple dels nous reptes de les grans ciutats víctimes del bon i mal capitalisme. A Lisboa, s’ha salvat una zona abandonada però que costa d’omplir. Lluny del centre, en una àrea encara poc dimensionada amb oficines i habitatges massa buits, l’escapada a la zona comercial és gairebé obligatòria. Però en només cinc minuts, ja veus que tots aquests grans centres són gairebé simètrics: les mateixes franquícies en els mateixos metres quadrats, les mateixes olors, colors, sensacions… En general, tot l’espai de l’Expo és força futurista i és l’herència del 1998, que dotze anys després costa amortitzar. I amb la crisi, dedueixo que encara més. La Torre Vasco de Gama, l’estació Oriente dissenyada per Calatrava (una obra fidel al seu estil) i l’espectacular Ponte Vasco da Gama, de 17,3 quilòmetres (el més llarg d’Europa), donen prestigi a la “nova” Lisboa, que es vol revitalitzar a mida de donar més vida al litoral del Riu Tejo.

Música / Deep Blue # Rodrigo Leão