La Vanguardia en català: són nous temps

Tal com s’havia anat especulant, finalment des d’avui s’ha confirmat que La Vanguardia sortirà en català a partir del maig. Després de temps de proves internes i tot tipus de rumors, no serà per Sant Jordi ni després de l’estiu: el maig (l’article de Javier Godó). Tant que s’havia plantejat des de diversos sectors amb la necessitat de tenir un diari com La Vanguardia en català com a símptoma de normalitat a Catalunya, el nou diari s’afegirà als reptes d’El Punt i l’Avui, El Periódico i l‘Ara. Des de Hermes Comunicacions ha estat un salt de qualitat important la compra de l’Avui i una motivació especial per als qui formem part d’aquest projecte: un salt per intentar fer viable un diari històricament en números vermells. El Periódico sempre ha apostat per la traducció del primer diari, en castellà, i les vendes es decanten clarament en la versió castellana i amb un target molt definit. Pel que fa l’Ara, tindrà un competidor més i la dificultat afegida de consolidar la quota de mercat com a nou producte, i alhora ser rendible.

Amb La Vanguardia en català, el Grupo Godó presenta l’aposta tan desitjada i esperada, amb el debat de quina serà la versió més venuda i quin rol i pes informatiu tindrà. És el grup periodístic de referència a Catalunya i surt amb el repte de liderar aquest nou sector, després de, per exemple, posicionar la ràdio (RAC1), però no encertar amb la televisió (Citytv). És el moment que La Vanguardia s’atreveix a fer el canvi, sense voler presentar un producte traduït, amb el qual acumularà encara més poder i voldrà ser el cavall guanyador. Influències i pretensions. Són nous temps per al català escrit i una nova era de màxima competència, quan la rivalitat també traspassa a internet i la crisi redueix les vendes.

Música / Small Blue Thing # Suzanne Vega