Qüestió d’actitud, filosofia i valors

Ja ha passat el primer dels quatre Barça-Madrid amb poc més de dues setmanes. El Barça l’ha superat amb nota futbolísticament parlant i amb l’empat, ja té gairebé la lliga assegurada. Fidel a la seva tradició més recent de l’última dècada, mentre que el Madrid continua com sempre apel·lant a les dosis d’orgull i necessitat de revenja. Una vegada més, és l’enfrontament de dues concepcions futbolístiques oposades i la de Pep Guardiola continua sent la més admirable: jugant al Bernabéu i va ser un bany tàctic. És la recerca constant per a l’excel·lència. Admirable i lloable.

El futbol necessita aquest Barça més enllà de les connotacions polèmiques, l’esclat mediàtic a escala global i els interessos que persegueix Mourinho. I una altra vegada, el tècnic portugiès, per bon entrenedor i motivador que sigui, va quedar en evidència esportivament. A la defensiva, amb molta por al fracàs (el 5-0 a l’anada el va condemanar) i especulant tàcticament, a l’espera d’una individualitat. Concepte pobre i d’equip sense orgull futbolístic. I el resultat torna a posar en evidència que Guardiola arrisca i a més, sap guanyar i perdre. Actitud personal i esportiva. Mourinho només sap guanyar. I és bo no perdre la formació  de base de vista per molta rivalitat que existeixi. És tan diferent una filosofia de l’altre! El Barça és col·lectivitat, plasticitat, tècnica

Música / Lovers in Japan # Coldplay