Crisi i recessió sense unitat global

Els efectes de la crisi han provocat l’inici d’un període de recessió. De moment, és un fet insòlit en els últims anys i més, si tenim en compte la bonança dels últims anys. És per això que ens hi haurem d’acostumar. I aquesta crisi estructural que se’ns planteja reivindica la suma de la unitat política, la unitat econòmica i la unitat social. No hi ha una altra fórmula per resoldre els greus problemes que comença a patir la gent del carrer. I tinc la sensació que després de la compareixença de Zapatero al Congrés, amb trama de corrupció inclosa en el PP (quin paperàs el de De Cospedal i que maquiavèl·lica és Esperanza Aguirre), la política continua instal·lada en un estadi massa superior. Irreal, d’enfrontació constant i poc terrenal.

I en aquests moments delicats, tenen massa coses a dir 86.000 regidors, gairebé 9.000 alcaldes, 17 presidents autonòmics, gairebé 1.600 parlamentaris autonòmics, 350 diputats al Congrés,  300 Senadors, 200 parlamentaris a la Unió Europa, tota una Casa Reial i 20 ministres i tots els seus adjunts. És temps de canvi de paradigma, de la transformació de la cultura de l’especulació en la de la cultura de l’esforç i si la política no es remodela amb urgència, quedarà en evidència per les mateixes ànsies socials de canvi. 

Música / Caprice # Vanessa Mae

PD: Ja està definit el 28è Festival de Jazz de Terrassa.

PD2: Avui es compleix el segon centenari del naixement de Charles Darwin.

PD3: Comença la campanya electoral a Euskadi i com m’agradaria que Juan Jose Ibarretxe (amb vídeobloc) repetís com a lehendakari i amb un bon resultat electoral.