Rendits a les joves veus de l’Escolania
Quan se’t presenta una ocasió especial, has de sentir-te afortunat i agraït. Dic això perquè aquesta és la sensació que vaig tenir escoltant divendres passat l’Escolania de Montserrat cantar, al bellmig d’un entorn tant emblemàtic i alhora addient com la Catedral de Girona. Gràcies al Col·legi Oficial de Mediadors d’Assegurances de Girona.
El silenci omnipotent, quedava segat per unes veus angelicals de 40 nens, suaus, dolces… tan encisadores que la brutalitat de la seva força feia que el cor palpités cada vegada amb més velocitat. Sentiments com plaer, nostàlgia i emoció, presents en tot moment, s’anaven tornant amb cada cançó més i més poderosos, tant que per moments t’oblidaves d’on eres fugint absolutament de la realitat. Un combinat perfecte de sons, notes i acords feien que la bellesa d’aquesta joia arquitectònica fos encara, més evident. El comportament del públic va ser silenciós, amb un elevat grau de respecte, educació i grans mostres d’admiració cap als infants de l’Ecolania, el director i la pianista.
El cert és que totes les peçes d’aquest acte van encaixar a la perfecció formant un combinació única i inolvidable. Com si et traslladessis a Montserrat.