El llegat empresarial de Michael Jordan

Michael Jordan, el millor jugador de bàsquet de l’era moderna de l’NBA, estrena biopic a Netflix, que acaba de presentar els dos primers capítols de la sèrie. Precisament, “The last dance” és el títol de la sèrie i al mateix temps el nom el qual l’aleshores entrenador de Chicago Bulls, Phil Jackson, va batejar l’última temporada, que al final va ser tant la d’ell com la de Jordan (1997-98). “The last dance” és un viatge en el temps, una espectacular gravació a l’interior d’un equip després d’un cinquè anell de l’NBA. Per això, la sèrie profana el més “sagrat” d’un equip, diguem-ne el vestidor però també amb una visió molt nord-americana, també de club, de franquícia, amb el que això comporta: Business. Amb el debat obert tan interessant sobre qui guanya el títols: si l’equip o l’organització. Una rivalitat dura i tensa al final d’un llegat de jugadors, tal com pot pensar en qualsevol altra entitat esportiva del màxim nivell. Renovar-se o morir?

Perquè és clar, a l’NBA els clubs són empreses. Franquícies de negoci. I és aquí on trobo interessant aquesta sèrie que tot just comença i ha presentat només el resum de més de 80 minuts després de centenars d’hores de rodatge. I serà el resum d’una temporada sencera. I la sèrie s’endinsa en la rivalitat de les grans estrelles esportives amb la direcció dels Bulls. I al mateix temps, la visió del mític 23 es converteix en una lliçó d’emprenedoria, esforç, superació, carisme, lideratge i talent. Precisament, el que ara es reclama a les empreses, per petites que siguin, en aquesta època de confinament i la crisi sagnant que deixarà el pas del COVID-19. Un gran estímul veure ara mateix aquesta sèrie a causa del desànim general.

Una gran sort per als espectadors, un gran negoci i més fama per a Michael Jordan i un èxit més per a Netflix.

Música | Water under the bridge # Adele