Una síndrome que va néixer durant una tempesta a Roma
Feia temps que teníem un dinar pendent amb José Antonio Donaire que s’anava allargant pel confinament i els efectes de la COVID-19. Divendres (12-F) per fi el vam poder fer amb les cases de l’Onyar de fons com a testimonis. Una trobada com a novetat principal: la universitat i el contacte amb la Carme Fenoll, cap de gabinet de la UPC, i per cert gran lectora. I Donaire comença per explicar com va començar l’aventura d’aquests divuit contes d’històries breus i “va ser durant un congrés universitari”, a finals del 2019. Somriu i prossegueix. “Va néixer a Twitter durant les hores mortes d’una tempesta a Roma”, que dedueixo avorrida. Una primera narració a través d’un tweet compartida a la xarxa i valorada per sorpresa per Glòria Gasch, directora editorial de Columna Edicions. I “aquí empezó todo!”. I ara que ja és real, lògicament, una gran il·lusió de l’autor feta realitat. Enhorabona Don!
I La síndrome del Dr. Strangelove juga amb la idea de què les identitats són “fràgils i líquides” en paraules del mateix autor. I continua valorant els seus contes “singulars”, que tenen com a fil conductor les persones i que diria que encaixen molt en els temps actuals “els contes suposen l’absurd de la realitat quotidiana”, afegeix Donaire, que ja té perspectives professionals de canvi de cara el 2022 i una futura novel·la, que té un argument que atrapa. Et trobarem molt a faltar admirat Don i comprarem el segon llibre.
Ara, ja tinc ganes de llegir La síndrome del Dr. Strangelove.
Amb estima, sempre JAD.
Música | Who You Are# Mihail