L’estat de la política catalana a la xarxa

STIC.CAT va organitzar dissabte al matí una jornada sobre Política 2.0 a la Universitat Pompeu Fabra (gràcies al suport dels antics alumnes), amb representants de tots els partits polítics catalans sobre la presència i la utilització de les eines de la xarxa en l’acció política. Tots ells van detallar les principals característiques de les respectives webs corporatives, així com les informacions respecte les eleccions europees del proper 7 de juny.

Eva Marín (ICV) va afirmar que la web corporativa va ser renovada per ubicar-la en la concepció 2.0 de la xarxa. “l’objectiu era crear una web amb continguts de molt fàcil accés i que permetés connectar amb possibles votants i molt lligada a les xarxes socials”. ICV aposta per un programari lliure “per coherència ideològica”.

Santi Rodríguez (PPC) va exposar que aquest partit es troba en plena fase experimental d’una nova web nivell estatal. “Això fa que ara tinguem una web clàssica però no adaptada als canvis 2.0 que viu la xarxa”, va reconèixer. Tot i això, els populars sí que han entrat de ple a les xarxes socials. Ha detallat que “apostem clarament per Facebook”.

Marcel Coderch (ERC) va explicar que els republicans “hem entrat amb força en el món dels blocs i les xarxes socials com són el Facebook o un canal propi de YouTube. Un dels objectius pel que fa al concepte 2.0 és el de crear una estructura d’intranet per assolir la participació en xarxa: “som un partit assembleari i una intranet permet vehicular la participació interna”.

Jessica Fillol (PSC) va mostrar que la pàgina socialista té dues vessants ben diferenciades. Una és la part més informativa i corporativa. L’altra vessant s’ha dissenyat per potenciar al màxim la participació i el lligam amb les xarxes socials. També els socialistes es decanten pels continguts multimèdia “per donar informació sense dependre tant dels mitjans de comunicació”.

Roc Fernàndez (CiU) va manifestar que per a la federació “Internet permet situar-te com a emissor directe d’informació”.  Un dels objectius 2.0 és el de “potenciar el ciberactivisme com a campanya permanent i com a interrelació continuada”.  Pel que fa a les xarxes socials, va recordar que han estat pioners en temes com el vídeobloc d’Artur Mas.

L’objectiu es va aconseguir: posar en comú el debat sobre el paper dels partits en la política amb les eines 2.0. Manca molt per fer, no tots tenen les mateixes idees ni el mateix criteri però si tenen el mateix objectiu: governar i fer la seva política. Amb l’evidència que el PSC i CiU lideren els nous reptes a través de la comunicació digital, mentre el PPC és el partit que està més off a causa de la dependència de Madrid. Els ciutadans es mereixen un bon servei públic i això inclou els propis partits. Ens cal continuar el debat a la xarxa, gràcies a tots i totes.

Música / Un tros de fang # Mishima