Pere Gratacós

by Eduard Batlle Rispau on 29 desembre 2008

És complicat ser el seleccionador de futbol de Catalunya, encara que sembla que pugui ser fàcil. D’entrada, ets l’entrenador d’un equip que juga un o dos partits amistosos a l’any (com el d’ahir contra Colòmbia) i la resta del temps no li cal entrenar-se perquè no pots competir com a nació. A més, tens un conjunt de bons jugadors, que juguen en els millors equips d’Europa i disposes d’un dels millors estadis del món. Tot massa còmode. Però es donar la volta a la perspectiva si aquest tècnic, com ara és el cas de Pere Gratacós, és incoformista, creu en Catalunya i s’emociona quan al Camp Nou s’escolten Els segadors.

Tenim possibilitats de competir amb les grans seleccions europees i l’estructura necessària per ser-hi, tal com demostra Andorra, però estem frenats legalment i obligats a afrontar aquest rol des de fa massa anys. I m’ha agradat comprovar com Pere Gratacós sempre ha volgut creure amb la selecció, especialment durant el mandat de Jordi Roche a la FCF. Ara, el mister se’n va però a banda dels resultats, els partits i l’afluència de públic queda l’esperit  d’un tècnic i les ganes de què en el futur arribi aquest somni de competir oficialment. I cal reconeixer la tasca de gent que ha posat les llavors quan el vent no bufa a favor. Gràcies Pere!

Música / Adéu # Élena

Be Sociable, Share!

{ 0 comments… add one now }

Leave a Comment

Previous post:

Next post: