El paper i la crisi

by Eduard Batlle Rispau on 30 gener 2009

Tanca el diari Metro, un dels impulsors de la premsa gratuïta, perquè no ha pogut fer front a la davallada publicitària. Una evidència més de què la crisi financera s’emporta més sectors i no només els de la construcció i l’automoció. La recessió actual confirma de la debilitat de l’economia i si l’atur continua augmentant, tal com es preveu, la situació encara s’agreujarà més. Amb l’adéu de Metro (amb pèrdues de 6.000 milions, segons ha declarat el grup suec), s’obre l’interrogant sobre què passarà amb els altres gratuïts que es troben en una situació delicada. I també sobre el futur de la premsa del paper, que acusa el mal moment: menys vendes i publicitat. Parlem d’un sector que fins fa un any i escaig tenia amplis marges de benefici gràcies a la publicitat, però que ara té dificultats de subsistència. I a través d’aquest mal moment és fàcil especular amb la crisi del paper envers l’emergent Revolució Digital, la tercera que patirà el món després de l’agrícola i la industrial.

I es parla de reinventar el model periodístic escrit per la competivitat que genera internet als diaris per l’allau d’informació momentània, gratuïta, a la carta,  i global que posa al servei dels internautes. I de canvis que s’han deixat esperar massa. Però, en aquests moments, qui no passa per aquesta situació de dificultats i incertesa? Si comencen a caure les fitxes de domino gairebé cauran totes, menys les bàsiques per a la societat. I posats a buscar un nou model econòmic, pensem també en els mitjans públics i el seu elevat cost. I els empresaris que aprofiten la crisi per salvar els marges de benefici. I en el sector públic, que tampoc hauria de quedar immòbil: després no ens queixem que la majoria d’universitaris vulguin treballar a l’administració pública.

Música / I’m with you # Avril Lavigne

Be Sociable, Share!

{ 0 comments… add one now }

Leave a Comment

Previous post:

Next post: