La borsa cau un 20% en dos mesos

by Eduard Batlle Rispau on 4 març 2009

La crisi financera es va augmentant a mida que passen els mesos. A Catalunya, tenim gairebé mig milió d’aturats i en el conjunt de l’Estat són tres milions i mig, amb la previsió que vaig progressant. Ahir mateix, un estadística del BBVA alertava sobre aquesta possibilitat i sobre la previsió que la recessió actual es mantingui fins a final de 2011. Una realitat cada vegada més difícil d’assimilar per a la societat i de pair per aquest govern de Zapatero, que demà passat anunciarà les set grans mesures per combatre la crisi i l’atur però sense un ampli suport dels sindicats i la patronal.

I dins d’aquest mal moment, tota la pressió de l’executiu de Zapatero recau, de moment, en els bancs i les caixes d’estalvi, que es mouen dins l’escenari de futures fusions, de fet, com pretén el mateix PSOE. Dins d’aquest cicle negatiu, tampoc els dirigents financers poden fer miracles i sinó tenen liquiditat, tampoc poden concedir crèdits. El mateix Almunia ho admet. Però mentre la situació bancària empitjora i s’intueixen més aliances amb “la Caixa” com a protagonista de fons, els guanys cada vegada són inferiors. I mentrestant, la borsa espanyola evidencia el mal moment del cicle actual: s’ha enfonsat un 20% en només dos mesos. I això sí que és preocupant i és un dany col·lateral alarmant.

Música / Travelin’ Soldier # Dixie Chicks

Be Sociable, Share!

{ 3 comments… read them below or add one }

miq març 4, 2009 a les 8:36 am

Un bon desastre tot plegat. Amb poques perspectives bones a curt i mitjà termini. Sobretot per a tota la gent que ho pateix i ho patiran en primera persona quan es quedin sense feina, com a conseqüència d’una crisi, les raons de la qual se’ls escapen i els queden ben lluny. Ara bé, els qui reben de debò són els de sempre. A Catalunya ben aviat arribaran al mig milió. I molts ja no tenen ni subsidi d’atur. Algú (ben savi) ja m’ho va pronosticar fa més d’un any a Nova York. I ja podem anar esperant el finançament que ens ha de salvar de tots els mals. Ja veurem com acaba tot plegat.

Eduard Batlle Rispau març 5, 2009 a les 7:33 am

Gràcies per la visita i el comentari Miquel. Espero que tot et vagi bé per la fascinant NYC. Per cert, espero que si algun dia vas al al The River Café no deixis de gaudir de la panoràmica i la música. I respecte la crisi, ens esperen tres anys molt difícils.

Seguim!

miq març 7, 2009 a les 7:03 am

Òndia! Ja deixa jo que la vista de NY que forma part d’una de les capçaleres del teu bloc és feta des del RIver Café o de ben a la vora. Saps que encara no hi he sopat mai? És una assignatura pendent que espero poder resoldre aviat.

Leave a Comment

Previous post:

Next post: