Anava memoritzant algunes reflexions que feia Pere Condom mentre parlava dijous a l’hora del cafè. Exposava la seva visió sobre com han de ser les infraestructures que donen identitat al territori (Girona) en aquest nou context de societat global del coneixement. El Parc Científic i Tecnològic de la UdG que ell dirigeix és un exemple d’aquest retorn al territori que, precisament, el mateix territori ha impulsat. Amb la pressió afegida de quins valors ha d’aportar i com liderar aquest procés per donar de més valor a tot allò que s’intenta impulsar: innovació, recerca, coneixement, emprenedoria…
Des de la distància, el parc suposa un gran repte per la seva dimensió i és cert que aquesta crisi financera i econòmica no li aporta l’esperança necessari perquè sigui un gran centre de logística. Dificulta la seva potencialitat. Però és un suport més que empeny el territori, com les empreses, les universitats, els governs, les institucions… I és un centre a només cent quilòmetres de Barcelona i amb la visió que qualsevol usuari que visiti el Google Maps pot tenir la sensació que el parc de la UdG és a la «big area» de la capital de Catalunya. És el preu dels nous temps i de percebre que som a l’era de la identitat local però que cada vegada més s’observa i compara dins d’una òptica internacional.
Mentrestant, al final, considero que parla d’infraestructes reals que fan créixer el territori perquè, sens dubte, són valors absoluts. El repte és molt gran però necessàriament ajuda a construir el nostre futur local i global.
Música / You Belong With Me # Taylor Switf
