La crisi econòmica global agreuja la situació que pateix la indústria petroquímica davant les altes exigències de control ambiental i la major competitivitat de les plantes instal·lades als països en desenvolupament. Aquest seria el cas de les petroquímiques de Tarragona, que es troben en un moment d’impàs important amb vista el futur. Les instal·lacions de la petroquímica ja tenen uns anys i algunes plantes deixen de ser rendibles davant noves instal·lacions asiàtiques. En els dos darrers mesos ha tancat una de les plantes de Repsol química i el més sorprenent de tot plegat són les ordres que ha donat la direcció: que ningú s’atansi ni toqui ni una sola peça d’aquesta planta, quan normalment les peces s’aprofiten per a altres plantes (turbines, motors…).
Davant d’aquesta situació d’incertesa, és lògic que els treballadors afirmin que aquesta planta serà desmuntada sencera per portar-la a un altre país en vies de desenvolupament on no hi hagi tantes exigències ecològiques. Un exemple més de la incertesa que genera la crisi a escala global i com pot sortir-ne perjudicada la demarcació de Tarragona, amb plantes que són una referència al territori. A l’espera de la redefinició necessària del sector, seria important trobar una nova oientació en la qual tots els implicats poguessin arribar a un bon acord final, sigui quin sigui el resultat final.
Ara el nou plantejament del territori del camp de Tarragona és saber quins reptes assumeix per intentar avançar en noves formes de desenvolupament econòmic sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i la població, i al mateix temps consolidar-se com a referent turístic de qualitat.
Música / Watching You # Ayo
PD: Bono, anit, amb la samarreta del Barça durant la cançó One (el poder dels mòbils a l’instant).
