Cim al Pic de la Dona | Bloc de l'Eduard Batlle

Cim al Pic de la Dona

by Eduard Batlle Rispau on 20 octubre 2015

Després d’uns anys de fer el Puigmal, amb uns amics que va ser dit i fet, ara va ser el torn del Pic de la Dona (2.704 m). Un diumenge de tardor a l’Estació de Vallter és sinònim de calma i d’excursionistes, visitants i ciclistes. Pujar fins el cim del Pic de la Dona té una bellesa especial: la de sentir-se dividit pels Pirineus i per una divisòria imaginària que separa Catalunya i l’Estat francès. Amb la sensació de sentir-te envoltat per un Canigó sempre omnipresent, la proximitat de Bastiments i l’encant del naixement del Ter. Una bellesa de la serralada acompanyada de grups d’excursionistes que es passegen a comptagotes i d’alguns isards escampats, que gaudeixen del seu habitat.

Aconseguir fer un cim, no és només pujar una muntanya, és una manera de trobar-se amb un mateix, de saber fins on arriba el nostre coratge, el nostre esperit de superació, una sensació que provoca una simbiosi única entre l’esperit, el cos i la natura en estat pur. Aquesta emoció t’envolta amb tanta força que no pots desfer-te d’ella i sents que et demana més. Suposo que per aquest motiu, és difícil frenar-te i quan n’aconsegueixes un, automàticament, ja estàs pensant en el pròxim.

Música # Budapest | George Ezra

Be Sociable, Share!

{ 0 comments… add one now }

Leave a Comment

Previous post:

Next post: