El ministre Fernández Bermejo va sortir aclamat pels seus ahir al Congrés a crits de “torero, torero”. La política espanyola ja té aquests actes d’alter ego del poder, perquè és clar, el tenen i el poden escenificar. Tot el contrari del que ens passa a nosaltres. Aquest ministre de Justícia que ara s’ha de descobert que va anar de cacera sense llicència sona ja a caspós. Com si fos un gag de les pel·lícules de Torrente o com si el franquisme encara hagués deixat els tics festius del caudillo. Tot aquest capítol Bermejo és patètic per massa coses que em venen ràpid al cap: la crisi econòmica que camufla el govern per pur interès, la cacera conjunta amb Garzón quan pocs dies després s’havia d’atacar el PP i l’afegit de la vaga històrica de jutges. En un moment delicat com aquest, un ministre de pes al govern actua amb arrels primitives i encara se l’intenta defensar. Mentrestant, aquí el president del Parlament és “condemnat” pel cas dels accessoris al cotxe oficial i en patim ràpid les conseqüències. Començant per autoflagelar-nos, que en som uns experts. I és que ja en tenim la pell morta, però mentre aquí sucumbim fàcilment, a 600 quilòmetres utilitzen la maquinària del poder de l’Estat per defensar ridículs històrics.
El ministre Bermejo, una altra vegada de cacera. El caçador, caçat, tot i que la imatge és del 30 de novembre, al coto de Monte Cayón, a Piloña. Són ja un clàssic aquestes trobades que serveixen per fer business entre tret i tret per la classe alta de Madrid, que es desplaça més enllà de metropolis per passar un cap de setmana amb els amiguets. Són ambients tant de poder que, divendres al matí fent bullir l’olla amb uns amics, es confirma el que tots ja pensem: hi ha molts catalans que intenten ser en aquests actes i sortir a la foto. I és lògic però alhora frustrant que haguem de fer aquests papers per sortir a… El poder encarna aquests actes que defugen del protocol tradicional i que, entre coneguts, serveixen per apropar-se al poder i obtenir-ne uns beneficis. La inversió acaba sortint rendible perquè un estat permet aquests mecanismes, un rol que precisament els catalans no podem tenir.
Com si en Franco encara existís. Un ministre de Justícia com Mariano Fernández Bermejo -quina casualitat que és més criticat pels ciutadans- i el jutge estrella de l’Estat espanyol com és Baltasar Garzóncoincideixen en una cacera per a rics a Badajoz: a partir de 6.000 euros. Ja sabem que és tot un clàssic a Madrid sortir de cacera i, entre trets i caminades, que es decideixi què ha de passar en el país. Perquè el joc és per a il·lustres que volen gaudir sobre que senten els burgesos jugant a monàrquics. Un altre submón per al grans negocis i el poder, com seria la llotja del Bernabéu. Són aquells tarannas que als catalans ens superen i que, tot i els nostres defectes, ens diferencia molt de les costums castellanes. Que gaudeixin de la caceres i àpats és un dret que ningú els hi pot negar, però és un escàndol que sigui tot un ministre i un jutge, que pocs dies després ha de començar per “rebentar” el PP per dins a causa de la corrupció. I ens els temps que corren encara és més indignant i demostra la classe del poder que ens envolta. Una vegada més aquí ningú dimitirà, un altre clàssic, ni tindran la categoria per demanar disculpes públicament. Lamentable.
Música /River# Herbie Hancock & Corinne Bailey Rae
Forbes destaca el fort impuls d'Àsia, d'on provenen 62 dels 97 nous "milmilionaris" que hi ha al món. (II) 5 hrs ago
The World's Billionaires http://www.forbes.com. Slim, Gates, Buffet, Ambani, Mittal, 9è Amancio Ortega. M.Zuckerberg (Facebook) ja és el 212. (I). 5 hrs ago
