La imatge de La Zarzuela mostra com la reielesa també sap utilitzar el màrqueting mediàtic i adaptar-se als nous temps. És la millor manera de vendre un producte en un territori delicat i, a més, les forces locals ho accepten i juguen el joc després d’un mal capítol que a cap dels protagonistes interessava. Després del Rei comencem a tenir clar que aviat ha de venir l’hereu Felip, que ostenta les ciutats d’Astúries i Girona. La primera no és problema com a príncep, però la segona, sí. Per tant, la maquinària monàrquica ja s’ha posat en marxa amb la complicitat del poder i s’ha canalitzat la futura abdicació a través d’una fundació. I mentrestant, els gironins ens hem de deixar enlluernar en els objectius de la fundació -lloables- i no en la seva gran finalitat.
Dissabte es va celebrar una manifestació a Brussel·les per reivindicar el catalanisme al “cor” d’Europa. Un acte atrevit i organitzat per la que en diuen la societat civil, que no és tan fàcil que s’agrupi més enllà del paraigües de la tan criticada política. Però l’atreviment va funcionar. Estic segur que entre els més de 3.000 catalans -esperem que algú ens certifiqui oficialment els que hi havia- una bona part eren gironins. Una manifestació ideada en poc temps per Deu Mil però que va complir amb el seu propòsit, fins i tot, en temps de crisi.
Ara resulta que tres dies després de la manifestació identitària com a país, la cúpula empresarial gironina escull Madrid per fer un acte solemne per evidenciar el “a rendir pleitesia” a la consagrada monarquia espanyola. O sigui, que d’aquests protagonistes que ahir eren a La Moncloa com a emblemes de la demarcació, per presentar la Fundació Príncep de Girona, estic segur que no n’hi havia cap a Brussel·les. Però sí es van trobar per evocar la necessitat de continuar demostrant que Girona no és “territori comanche” i que cal continuar reverenciant la reialesa, com en els darrers anys. I com tants i tants anys hem fet els catalans i així ens ha anat. Però la posada en escena d’ahir era “cuita” des de feia força temps, en silenci, i sense voler que es trenqués l’encant mediàtic.
I en aquesta dicotomia ens trobem les generacions intermitges: entre la il·lusió dels joves a Brussel·les de tenir un estat propi i l’esperança dels poderosos de ser ben vistos a Madrid. Uns defensant una Catalunya lliure amb banderes al vent i els altres venent una Catalunya servil amb l’Espanya de sempre. I en aquesta cruïlla es troba Catalunya, una vegada més identitàriament dividida i sense un projecte transversal, integrador i que no sucumbeixi als encants del poder monàrquic, econòmic i les espècies en forma de caceres. Tristament és el que les elits volen i la majoria ho dissimulen.
Els Borbons espanyols han aconseguit caure bé a la majoria dels espanyols i tot se’ls perdona: relliscades incloses com la recent de la Reina Sofia amb el llibre de Pilar Urbano. Mediàticament, han fet molta beina de portes endins per tenir una quota de pantalla impecable i viure del rèdit del procés democràtic en la transició, que d’això ja fa 30 anys. El negoci passa per res de draps bruts -i n’hi ha- i gairebé a cada gran aparició pública, tot preparat i fins i tot, calculat per a l’impacte posterior. Per desgràcia, hi molts programes televisius del cor però gairebé en cap s’ha entrat a fons el tema de la monarquia espanyola. Són vividors milionaris que són afables.
Rei, reina i fills han estat protegits, tot i una constant de realitats que han quedat en llegendes urbanes. I ara és el pensament de la Reina el que ha demostrat que aquesta elit viu, pensa i actua molt diferent a la gran majoria però clar… tenen la garantia del poder i la democràcia. I aquest stablishment és comprat per a nobles que els defensen i en treuen un rèdit. Aquí només un petit exemple a La Vanguardia. Que ho pensin ells, d’acord, però que a més els comprem els arguments demostra la submissió a canvi de prebendes.
