Zapatero ja té la foto amb Bush però…

Zapatero ja té la foto que volia i que feia setmanes que perseguia. És normal que, donades les circumstàncies actuals, li pregués a Sarkozy ser amb el G-20. Però el dirigent espanyol continua encallat en l’estadi internacional: amb ganes d’avançar com va fer Aznar però sense progressar a aquell nivell. La mítica foto de les Açores amb Aznar i  Bush, amb els peus damunt la taula,  sembla insuperable. Però tot dirigent necessita sort en el seu cicle per molt estadística que vulgui ser. I la sort de ZP és que Bush ja és història dels Estats Units. Ara és el moment d’Obama i estic convençut que el president espanyol hi tindrà més bon feeling. I a quin nivell? Està per veure. Són els inicis del futur president demòcrata i el segon cicle de ZP, que tal com avancen les pautes, diria que està disposat a continuar i no quedar-se només com l’home de les reformes socials i el de les promeses incomplertes amb els seus dos grans objectius inicials: el progrés autònomic de Catalunya i el País Basc.

I pel que fa el G-20, tinc la sensació que tot canvi ha de començar per la cúpula però que caldrà esperar aquesta gran revolució que suposa l’elecció d’Obama. És una regeneració total a la primera potència mundial i el que això en pot derivar, i suposa un salt en el temps al costat de, per exemple, com va acabar ahir l’assemblea d’Izquierda Unida i el 75è Congrés del Partit Socialista francès. O es reinventen a temps o s’allunyaran d’una societat que cada vegada vol menys obstacles. Per molt que l’economia global també s’hagi de reiventar i socialitzar-se, l’esquerra també necessita posar-se les piles i veure que la vella Europa o s’espavila o ja no serà competitiva. I encara han de venir la Xina i l’Índia, que preparen el seu esclat mundial.

Música / Silver Lining # Rilo Kiley

PD: Una passejada per la Roma antiga. Brillant treball de Google (bloc) i les universitats de Virgínia, Califòrnia i Milà (vídeo).