El doble mèrit de Pep Guardiola

El Barça ha fet una primera volta de lliga històrica: amb registres de record. Impensable fa sis mesos, quan el càrrec de Laporta trontollava, producte de massa errors interns, i l’equip es trobava a la fi de l’era Rijkaard, que no va tenir la sortida del club que mereixia. La terna entre Mourinho o Guardiola era una aposta futbolística que no es podia comparar, però la directiva va arriscar quan més debilitat estava Laporta. Si s’hagués triat el tècnic portuguès es jugava a cavall guanyador, però la seva mentalitat no encaixava massa amb la filosofia del Barça. Però la carta de l’entrenedor més arrogant del moment era la més desitjada per l’afició després de dos anys sense títols. Per contra, Pep Guardiola era el desconegut tot i ser un home de la casa, i amb un perfil que, si les coses no anaven bé al començament, tornarien ràpid els mocadors a l’estadi contra la llotja. Parlant clar, no era un bon escut per a Laporta després de tanta guerra.

Pep Guardiola sempre ha donat la sensació que tard o d’hora li arribaria aquesta oportunitat. Però no tan ràpid, encara que ja va anar a la candidatura de Bassat, un dels millors publicistes del món. Ara, mig any després, tot és eufòria controlada, amb un etern rival que genera una imatge penosa, la sensació que la calma ha estabilitzat la presidència i un tècnic que ja ha guanyat una credibilitat que augura un cicle. Guardiola té el mèrit d’encarnar la renovació d’una etapa que sempre ha necessitat estabilitat i menys altivesa presidencial. Fins i tot, ara que les coses van molt bé no es deixa de parlar de Sandro Rosell amb filtracions interessades.

Música / I’m all for you # Hank Jones Trio & Joe Lovano