“Política 2.0”
Ernest Benach ja té a punt el llibre que tenia ganes de publicar des de feia temps: Política 2.0. Sortirà publicat a mitjans del mes que ve i serà com el llegat que ens deixa del seu segon mandat com a president del Parlament. M’agrada aquest nou pas que fa, ja que confirma les seves ganes d’apostar, creure i arriscar en el camp polític a la xarxa. Segons ha avançat l’ACN, el text és una coedició d’Angle, Bromera i Cossetània, i s’editarà tant en paper com en digital, amb el repte de valorar la influència de les noves tecnologies en la política. I segons Enric Faura, editor i director d’Edi.cat, aquest és un text “molt pensat per la versió digital” que es penjarà junt quan surti de la impremta, cosa que potser farà que Política 2.0 sigui abans a internet que a les llibreries.
De fet, ara és parla molt de la política 2.0, però aquesta no existiria sense els polítics 2.0, sense les institucions 2.0 i sense una societat preparada per assumir aquesta nova política i creure en una participació i interacció digital, fins i tot, més enllà de les xarxes socials. El president Benach ha estat pioner -com altres diputats catalans- i se li ha d’agrair, ja que també té un preu. Ha tingut l’oportunitat de convertir-se en un referent a Catalunya pel càrrec que ocupa i no ho ha desaprofitat, conscient que era el moment en temps que avança tant la societat líquida com el descrèdit dels ciutadans envers la política. I ho ha fet amb mentalitat oberta i transversal, amb il.lusió i valentia, i generant vincles entre la persona, la institució i els ciutadans. I és d’agrair com a exmple i referent. El progrés avança amb els canvis i amb les persones que el fan possible.
Música / Una vida tranquil·la # Mishima