Bruc, el desafiament del cinema català

M’ha agradat Bruc, la llegenda. És de les poques vegades que veig el cinema català amb ambició i amb ganes de trencar els formats habituals de la comèdia, thrillers o els dibuixos animats a la gran pantalla. Amb un pressupost de 4,5 milions -molt baix en relació a les pretensions- s’ha presentat una pel·lícula d’acció prou digne, molt ben ambientada a les muntanyes de Montserrat i amb un bon repartiment. Vist el pressupost, l’aposta de Daniel Benmayor i Edmon Roch encara té més mèrit. Una història catalana convertida en llegenda gràcies a vivències del timbaler del Bruc.

És una bona oportunitat per exportar mites de la nostra història i el patrimoni geogràfic a l’exterior, ja que gairebé sempre estem acostumats que sigui a la inversa. I tindrem Bruc a  països com França, Alemanya, Anglaterra, Bèlgica i Rússia. La interpretació de Santi Millán i Juan José Ballesta dóna més força a aquest Rambo a la catalana que, malgrat decaure en alguns trams del guió per la sobreacció, se salva per la posada en escena, la interpretació i el suspens. Així que, globalment, podem presumir d’aquest patriota català que no es dóna mai per vençut davant les tropes franceses invasores.

Música / The Suburbs # Arcade Fire