El MWC ens fa globals i ens posa a prova
Barcelona torna a ser a l’aparador mundial gràcies al Mobile World Congress, una fira de referència global. Ens n’hem d’alegrar -i molt!-, que així sigui, ja que aquests esdeveniments ens fan lluir en l’ordre internacional i en tenim poquíssims. Entrar al mapa econòmic mundial d’acord que té un preu. Per aquest motiu, quan acabi la fira, serà l’hora dels resultats: el balanç dels organitzadors és l’únic que ens pot demostrar què suposa el MWC a casa nostra. I la sensació és que en el saló no hi ha crisi. La telefonia, dins del sector TIC i la nova societat líquida (coneixement i connectada), resisteix bé la davallada econòmica malgrat algunes transformacions importants. I els punts “negres” de Barcelona: les protestes i encara zones urbanes amb mala cobertura.
I el mòbil, en el mercat global, suposa desig, genera consumisme. I té una acceleració, de moment, que sembla imparable. La fira és espectacular per la dimensió que t’aporta de concepte global: els últims avenços en mòbils, tablets, portàtils, i les aplicacions que tenen èxit i les que en volen tenir. Més la geolocalització i el factor del comerç electrònic. Un gran mercat obert dins la nova internet de les “coses”: llars, empreses, entitats, edificis, transports, electrodomèstics… Cada vegada més i més connectats, informats i depenents de la informació a l’instant a l’escala global.
Sensació final: Catalunya és massa petita als “ulls” globals, no té múscul financer i empresarial en els mercats internacionals, i ens falta el poder d’un estat per poder abocar tots els sentits al MWC. I això ens resta competitivitat en aquests nous mercats cada vegada més ràpids, mundials i imparables. Tot i això, és una gran sort que el MWC es faci a Barcelona. Per tot el que significa i l’enveja que genera en d’altres grans capitals europees. Que no el perdem per culpa de les mancances i els propis errors. La nova economia no espera, no vol obstacles, no està pendent de les ciutats sinó de les oportunitats.
Música | Vagabond # Beirut