L’atractiu de l’enoturisme

Visitant el Celler Martín Faixó, a la porta d’entrada de Cadaqués, comproves la brillantor que pot tenir la DO Empordà. Com va passar fa uns mesos amb l’estada al Celler Hugas de Batlle, l’Alt Empordà cada vegada té un model d’emprenedoria que aposta per aquest posicionament d’experiència d’enoturisme per a visitants i turistes. M’agrada el concepte. No em sorprèn que un amic en tingui un projecte en ment per dimensionar i hibridar aquest tipus de fórmula. L’ADN del territori i les empreses amb atractiu li posen fàcil. A més, fan país. Suposen un referent d’esperança en temps de recessió i al mateix temps un valor en positiu per a un territori tan especial com és el Parc Natural de Cap de Creus. En el sector turístic, hi ha la vessant de la rivalitat i la dificultat de la competivitat, però l’aposta de Rafael Martín té essència. Recordo quan el 2007 en parlava amb molta il·lusió al Fòrum Gastronòmic de Girona i en poc temps… un gran projecte fet realitat. I amb l’aspiració de créixer amb més hectàrees encara.

I el procés final del vi, és una resultant més de la potència del territori. Un indret on no és fàcil plantejar-se un celler, però si el producte acabava funcionant encara és més lloable. I la direcció del celler encara fa un pas més amb l’aposta de les habitacions ubicades en una ala de la masia. L’atractiu complementa l’oferta i aporta valor turístic per sumar conceptes. Tanca un cercle cada vegada més sol·licitat i que té un públic adepte. Ens engloba dins un segment de turistes que sempre poden trobar una vivència de nota alta més enllà del sol i platja. I m’agrada aquest target. A nous temps, noves idees, més hibridacions, en temps d’una societat cada vegada més competitiva i col·laborativa.

Música | Somebody That I Used To Know # Gotye