Fòrum Impulsa III
La tercera edició del Fòrum Impulsa ha estat la de la culminació d’aquest projecte que no deixa indiferent als gironins: per una banda, té l’ADN monàrquic que li permet convertir-se en un dels esdeveniments de referència cada any a la ciutat; i per l’altra, el valor d’impulsar una jornada que promou l’emprenedoria amb ponències de primer nivell. El dilema està servit al marge de la polèmica que genera cada any per les manifestacions a les portes de l’Auditori. Els pros i contres són evidents, així com les crítiques i els suports, amb la disputa per les connotacions polítiques. Entre aquesta problemàtica, es mouen els organitzadors i promotors, que tenen l’esperit de voler planificar una jornada que serveixi per dimensionar Girona i estimular els joves a tenir una actitud emprenedora. Una actitud i una pedagogia que sempre fan falta. I més ara, en temps de crisi i manca d’oportunitats. Però acceptem . Patim un atur juvenil molt preocupant i el canvi de paradigma està provocant que el sistema encara no estigui preparat per afrontar els nous reptes que genera aquesta societat del coneixement.
Escoltant López-Alegría, que va pronunciar una de les coferències més interessants -també cal destacar Elisabetta Dami entre algunes altres-, valores ràpid aquest moment i com n’és de competitiu aquest nou segle. Com n’és de global i d’aquí la necessitat de crear estímuls perquè cada vegada el nostre territori estigui preparat per crear les sinèrgies necessàries: tant per importar com exporta… siguin idees, talent, projectes i reptes que puguin créixer i consolidar-se. Com el mateix fòrum.
Acabo el post amb la inspiradora frase de López-Alegría al final de la ponència.
Me gustaría acabar mi intervención con esta cita de Theodore Roosevelt, que tenía en mi “libro azul” de preparación como astronauta:
“No es el crítico el que cuenta; no el hombre que señala al fuerte que tropieza, o comenta donde el que hizo, pudo haberlo hecho mejor. El crédito pertenece al hombre que está realmente en la arena, cuya cara se mancha de polvo, sudor y sangre; que lucha valiéntemente; que se equivoca, que falla una y otra vez, porque no hay esfuerzo sin error y defecto; pero que de igual forma se esfuerza por hacer; que conoce el gran entusiasmo y las grandes devociones; que se entrega a si mismo en una causa justa; quien en lo mejor conocerá al final el triunfo de los altos logros, y quien a lo peor, si falla, por lo menos fallará atreviéndose, para que su lugar nunca sea con esas almas frías y tímidas que nunca conocieron ni victoria ni derrota”
Música | Infinite Arms # Band of Horses