Des del “Yes we can” ja res és igual

Nit electoral als Estats Units i un nou president/a per decidir: el que fa el número 45. El republicà i milionari Donald Trump o la demòcrata Hillary Clinton. És una rivalitat que guanyi qui guanyi d’aquí a poques hores, trobo que res és comparable a la sensació que va generar Barack Obama el novembre de 2008. El Yes we can és com l’emblema del que va suposar la victòria del primer president de raça negra de la història dels EUA. La sensació que generar trobo que és a anys llum del que han suposat les trajectòries de Trump i Clinton.

Hillary, per exemple, pot suposar un altre fet històric si es converteix en la primera dona presidenta. Probablement, ho serà. És la favorita. Però el lideratge d’Obama serà qui suposarà uns gran canvi en la història de (l’encara) primera potència mundial i qui suposarà un abans i un després. Suposo que seran els llibres d’història els que posaran Obama on mereix com a president per tot el que ha suposat. Des de la distància. l’expectativa no té color: Obama ha estat únic i el seu estil de lideratge un gran canvi a l’era global.

Música | Our country # John Mellencamp