La sortida que et mereixies Andrés
“Te’n vas del Barça i el futbol plora”, llegeixo en un titular d’esports d’un diari francès dedicat a tu Andrés Iniesta. Amb el teu adéu del Barça queda un buidor, comparable a la de Xavi en el seu moment. El Barça és tan gran que està preparat per superar aquestes absències, però quin gran llegat deixes com a futbolista i com a persona. És admirable tan la teva trajectòria esportista com la manera de dir adéu perquè s’ha acabat una gran etapa i toca donar pas a noves generacions. Encaixa en la teva personalitat i mira que ja és difícil que un jugador del Barça surti per la porta gran, però tu ho has aconseguit. Lliga i Copa del Rei i amb un recital al Wanda que serà recordat en molt temps. La demostració d’un talent en estat pur carregat d’esperit de superació, humilitat i la generositat d’un capità.
El més important és que si un jugador encarnava el que volia ser La Masia en el futbol modern tu eres el jugador mirall. Ha passat molt temps i ara ja puc explicar una conversa privada amb el seu director, Carles Folguera, en la qual deia que tu eres el jugador referent. El jugador. Aquest jove de Fuentealbilla que un bon dia, un pares humils, van deixar a les mans del Barça perquè ells no hi entenien i era el club el qui estava preparat per fer-ho. i amb el pas del anys, talent futbolístic i humanitat com a persona de referència mundial. Quin gran mèrit! Aquest serà el pes de la teva absència en la història futbolística -carregada de títols- però alhora la sort de tenir “el referent” de La Masia per a futures generacions. Admirable Andrés… i tan merescut que emociona.
Música | Something just like this # Coldplay & The Chainsmokers