L’estrambotisme de Quim Hereu

Visita a la nova La Fortalesa de Sant Julià de Ramis. Tenia ganes de veure la majestuosa obra i, especialment, l’Espai Quim Hereu. Impensable trobar un espai com aquest dedicat al seu ofici. Majestuós. Dos quadres de grans dimensions (6×12 metres) a l’espera d’un tercer, dedicat a l’interior de la Catedral de Girona i que encara ha de començar, amb la previsió que la feina sigui d’uns tres anys. Serà la Llibertat. Un soterrani perquè un pintor estrambòtic com ell hi faci vida. A l’esquerra, la seva particular visió del Naixement de Venus (una mena d’homenatge a de Botticelli), amb les Illes Medes de fons i inspirant-se en la Gola de Ter (amb els cargols que evoquen la joventut) encarna el Temps. I just davant, Ermessenda de Carcassona dalt del cavall, que representa el Poder. La Coronació d’Ermessenda ( o divuit elefants embadalits amb les varius d’un ratolí), un nom digne del mateix surrealisme de Dalí, amb qui també s’ha inspirat.

M’hen vaig i em quedo amb una frase que el mateix Hereu destaca mentre explica les obres als visitants embaladits. Li desitjo molta sort i que els seus “bombons” (com ell mateix el defineix) tinguin la sort de gaudir de la bona caixa on es troben guardats fins que arribi un mecenes estranger i es quedi els quadres de la seva vida. Mentrestant ell reposarà dalt de i  la muntanya, als sotans d’una fortalesa, pintant i pintant i visionant experiments com els plats que prepararà per a ocasions especials el xef Jordi Cruz a la mateixa cova i inspirats en les seves obres.

Música | The walls of the world # Katie Melua