La tragèdia del Coronavirus

Arriben temps molt difícils. Patim una situació històrica i única provocada per aquesta dimensió desconeguda del Coronavirus. I això tot just comença, ja que el confinement no va per setmanes sinó per mesos. Com estàvem fa nomas una semana i com estem ara per la manca de mesures polítiques. Economia en fallida! Fora agendes i sense Setmana Santa ni Sant Jordi. L’efecte immediat és la de crisi, com si fos una guerra, i els governs han d’activar polítiques urgents per la manca de liquiditat. Els dinero han d’arribar i ràpid! Sistema en “crash” per l’impacte local i global generat per aquest virus. Amb zones molt afectades al món i, especialment, molt castigades com Igualada a Catalunya. Molt trist i angoixant.

I a més, el sistema sanitari i mèdic que viu un caos, desbordat, sense poder fer front a toda la tragèdia que suposa el COVID-19. Amb un gran mèrit per als equips professionals, que pateixen molta por, angoixa i impotència per tot el que estan patint. Alarmat. Escuts humans que lluiten cada dia per salvar vides humanes i es juguen la selva pròpia. Tot el reconeixement. I tot això contrasta amb els “valents” que s’atreveixen a anar a les segones residencies i passejar-se com si res.

Que ens ens sortirem, segur! La pregunta és quan i com. Com quedarà de repensada la nostra normalitat. Segur que diferent i veure’m amb quins valors. Desitjo que sigui un “mal” camí per a una bona reconstrucció.

Música | You know I’m no good # Amy Winehouse