Artur Mas deu anys després 2010-2020
A causa de l’entrevista que La Vanguardia va publicar diumenge passat en motiu dels 10 anys de la seva investidura d’Artur Mas com a President de la Generalitat, em venen al cap molts moments de les trobades privades que hem tingut recentment, a Barcelona, i també a Girona. Abans del confinament i també, ho teníem pendent, durant la tardor. La veritat és que m’agrada veure el MHP Mas en forma però ara no és gens fàcil ni per a ell com a expresident ni per als polítics de primera fila. Però el desig de superació hi és, especialment, per tot el llegat de país que té per explicar, compartir i argumentar. El necessitem per saber d’on venim en la nostra història recent del segle XXI.
Ha passat ja, doncs, una dècada i tot ha anat molt ràpid. Massa veloç i sense èpica ni pàgines brillants: presos polítics i exiliats. Era líquida perquè és el preu de la política a l’era Netflix i ara encara amb més duresa pels efectes devastadors del Coronavirus. Com a societat estem patint, massa també diria. I la recuperació no anirà tan ràpida com voldríem. I precisament, Artur Mas té molt ben conservada la crisi financera que ja va haver de liderar a partir de 2007, amb el gran repte d’aixecar-nos amb el lema del “govern dels millors”. Sap de què parla ara, té motius de què va patir fa 10 anys i també dels seus efectes per intentar recuperar Catalunya financera i econòmicament parlant. Molt dur. I ara, 13 anys després, encara ho és més per la vessant social i ell s’ho mira de lluny i de prop alhora.
M’agradaria que un expresident com Artur Mas tingués més protagonisme social. És un desig. Tot i que ja sabem com està patint Catalunya políticament parlant des de l’històric octubre de 2017. Els errors en política es paguen cars i més quan tens un estat que té el poder i l’exerceix. No són només danys col·laterals sinó personals i financers. La justícia és el nou exèrcit de l’era moderna i es desplega en funció del poder. Malgrat el titular de La Vanguardia, que no ens enganyem fa la cosa, “Nada salió como esperaba”no podem perdre ni la fe ni l’esperança mentre MHP Artur Mas li recordo que el necessitem per molt que ara tinguem la sensació que li toca fer en silenci la travessa del desert. El necessitem… i la història de Catalunya, més, perquè encara un nou futur per construir. Després de caure, toca aixecar-se sempre.
Música | Jerusalema # Master KG