Trina Milan, ens deixes la petjada
Ens costa trobar les paraules per exposar els nostres sentiments personals i col·lectius per la teva sobtada absència. I ho hem volgut fer plegats per recordar la teva figura i com hem evocat els inicis de per què ara som aquí i del per què sentim aquest record tan nostre. Entre tots i especialment tu, ho vam fer especial.
El teu llegat com a pionera, innovadora s’ho ben mereix. Incondicional, autodidacta, apassionada… de nosaltres, de la comunicació, l’educació, l’aprenentatge, la UOC, Ensenyament, el canvi de paradigma i la revolució líquida, com sempre deies del teu admirat Zygmunt Bauman. Quins records! Tu encarnes el tribut dels nostres inicis efervescents, autèntics i trencadors.
Durant aquests anys la nostra unió va ser una Platxèria, com el títol del teu blog personal, en l’inici del que en dèiem 2.0. Complicitats, trobades, idees, ambició i, sobretot, il·lusió i sentiment de fer lluir el català a la xarxa. I per això ara ens queda el teu llegat de l’impuls des de Girona a l’Associació Stic.cat per crear els Premis Blogs Catalunya.
Amb estima i admiració,
Carles Puigdemont, Ernest Benach, Saül Gordillo, José Antonio Donaire, Francesc Grau i Eduard Batlle.