La globalitat de l’informador

“I tu quin diari compres?” es titulava el reportatge que anit va emetre el 30 minuts de TV3. Un documental per intentar explicar la transformació del periodisme, especialment el que han patit els diaris, en l’època de l’escat de les tecnologies de la informació i la comunicació. La reflexió de la informació escrita en paper comparada amb la instantaneïat de les noves eines que ofereix internet a través del mòbil i els ordinadors. Un contrast que és una temptació analitzar per intentar veure com s’ha transformat la comunicació en tan poc temps. En aquesta nova societat líquida és fàcil aventurar la mort del paper, quan abans s’havia fet amb altres mitjans, sobretot, quan en sortia un de nou, global i de consum gratuït. I el debat ja comença a ser  reiteratiu perquè sempre s’acaba amb el mateix afany d’etiquetar el periodisme, quan potser no cal fragmentar tant el consum dels ciutadans, que una vegada més penso que poden gestionar el seu temps per llegir el diari, escoltar la ràdio, veure la televisió i llegir les notícies per internet en el mòbil o l’ordinador, en un sol dia. 

L’informador continua tenint el repte de saber vendre notícies, en el format que sigui, i sinó rendibilitza el seu mitjà, en el format que sigui, patirà les conseqüències del mercat. Per això, hi ha bons diaris -destaquen per les entrevistes, l’anàlisi i l’opinió-, bones ràdios -la instantaneïtat-, bones televisions -el poder de la imatge- i bons digitals -aproximació ràpida a l’actualitat- que tenen el futur garantit. I mala premsa o mitjans al servei de governs, un trist rol sense essència informativa pel seu partidisme. Tal com va passar al segle XX, el que preval és la informació i saber adaptar-se als nous temps en el format que sigui, ja que el públic està demostrat que consumeix sense clixés preestablerts ni etiquetes classificadores. I el client ara busca, interactua, vol trobar i és molt més exigent perquè té l’oportunitat de fabricar la informació.

Música / The Bed Next To The Window # Milow