Montmartre i el turisme de masses

Potser, a París, per a un turista no hi ha res pitjor que visitar el barri de Montmartre un dissabte d’agost. Quina allau de gent de bon matí (per cert, un 10 la Boulangerie Alexine al 40 de la Rue Lepic). Un barri, en teoria tranquil, mitificat i cultural es veu desbordat. El Sacré Coeur és un boom de gent a totes hores. Davant la panoràmica que ofereix des del Nord de París és un anar i venir de gent, guies, fotos i selfies. L’ocasió s’ho mereix des dels peus de la basílica però és un descontrol i amb calor… encara més. Fins i tot, tens la sensació de voler marxar i no entretenir-te en les romàntiques escales, la basílica, el funicular, el mur de “Je t’aime” i el més desencisador, gaudir de la història del barri i evocar el record del seu passat gloriós: Quan fa poc més d’un segle el barri del cim dels molins va el referent per a joves pintors i ara universals. Amb tanta gentada és més difícil respirar el seu llegat de vides bohemies a emblemes com el Moulin Rouge, el Cafè des 2 Moulins (va inspirar la pel·lícula Amélie i amb la curiositat que el seu director, Jean-Pierre Jeunet, vivia just al davant), la famosa Place du Tertre, l’anomenat “cabaret” Au Lapin Agile…

Segurament i en defensa de París (la capital del país més turístic del món), la mateixa sensació del turisme de masses els pots tenir al Parc Güell de Barcelona, el Coliseu de Roma, Praga, Dubrovnik, el Partenó d’Atenes, Croàcia, Nova York, un dissabte a Notthing Hill…

Música | Speed # Zazie