Màrqueting audiovisual
En aquest inici de segle XXI el màrqueting polític tradicional ja ha quedat desfasat. Obama ens ho demostra a cas pas global que du a terme en la seva aspiració per arribar a la Casa Blanca. Potser no li donarà el resultat esperat (no cal desmerèixer McCain), però la fabricació del seu lideratge marca quin serà el camí del futur de la comunicació política: la imatge. Potser, des d’aquí, ens ho mirem amb cert rebuig, però quan pensem en la grandesa dels Estats Units, les seves diferències horàries i les capes multiculturals s’entèn que el missatge sigui a través d’internet. Instantani, directe, personal i sense grans despeses. Potser el nou vídeo és massa plàstic però es compleixen els objectius de l’essència de la comunicació: un sol missatge, un canal i milions de receptors. El somni de qualsevol campanya política: estratègia pura i dura. Si el 4-N acaba guanyant, tota aquesta estratègia serà un èxit i valorada en els llibres d’història. I marcarà un referent comunicatiu, tot i que, per desgràcia, encara s’hagi de tenir en compte el seu color de pell.
Música / Running Away # Roy Ayers