Formes i fons del poder
Zapatero assegut a La Moncloa amb la crème de la banca espanyola: el Santander, “la Caixa”, el BBVA i Caja Madrid per analitzar el discurs que el govern espanyol vol plantejar a Washington en la cimera dels països que controlen el món i la majoria de la riquesa. La imatge representa el moment en el qual la política i l’economia evidencien el poder. O potser a la inversa: quan el poder mostra les seves formes més grandiloqüents. Per això, no és cap casualitat que Botín estigui assegut al costat del president espanyol, compartint sofà. En definitiva, són les formes.
I tot i la progressió de la crisi, rebem l’impacte visible hi ha aquest algú que ens mou els fils, ens controla globalment i es continua enriquint. Són les formes. Per això el poder necessita fer-se visible quan el moment ho requereix: com ara. I la banca espanyola no ha arribat fins aquí només per mèrits pròpis sinó per les aliances necessàries i humanament primitives: riquesa i poder. I les idees ja les deixarem per un altre moment i per això sempre ens quedarà el màrqueting a sis mesos vista d’unes eleccions. Però mentrestant, continuarem necessitant aquests pura sang en forma -més val que Zapatero els faci cas- a causa d’aquesta economia cada vegada més neoliberal i globalitzada.
Música / To Be Surprised # Sondre Lerche