I el Nou Estatut?

És evident que aquesta crisi econòmica, que cada vegada arrela més, obliga als governs a fer un doble esforç a causa de les necessitats que tenen les entitats d’estalvis, que són les qui fomenten l’intercanvi monetari a la societat, i alguns sectors empresarials com ara els relacionats amb la construcció i l’automoció. La conclusió és que ara estem patint els excessos de l’esperit neolliberal i que, per tant, ens hem d’obligar a reiventar-nos els models i pensar en un nou paradigma socioeconòmic. Aquest és el moment del crack, just gairebé 70 anys després del que va patir la borsa de Nova York el 1929. L’exemple de dissabte, amb la reunio del G-20 a Washington, n’és la prova a escala global, que després modificiaran les economies globals.

Però aquesta situació d’alentiment no evita que augmenti el sentiment social que la victòria d’Obama ha significat un canvi social i que els mals que pateix la societat del benestar passen per reinventar-se. a través de nous ideals i conductes. Per això, cada vegada va en augment la proclama del desig d’un Obama a petita escala. Aquest és el canvi de xip que anhela part de la ciutadania, cansada de la política sense progressos que convidin a creure-hi més enllà de la gestió sense ideals. I personalment, no m’agrada que a causa de “l’ara no toca per la crisi” s’hagin amagat sota l’ala reptes tan importants per a Catalunya com són el Nou Estatut, després de tant degast, i la via d’un referèndum per a la independència pel 2014.

Música / Drop of Jupiter # Train