Mas ha triat un candidat per a les eleccions europees que simbolitza un canvi més per donar sentit a la Casa Gran del Catalanisme. Feia massa temps que Convergència no donava aquesta sensació de voler trencar amb el passat i Mas, conscient que no li queden més oportunitats, juga les seves opcions amb força per intentar complir amb els reptes de futur i encaminades a les eleccions de 2010. I la jugada ha sortit bé perquè les peces han encaixat: Ramon Tremosa feia temps que esperava una oportunitat d’aquestes característiques i el nom d’Ignasi Guardans (amb un web personal que haurà de canviar) també feia mesos que tenia data de caducitat. L’alternativa més ferma era Alfons López Tena, que ja es veia a Brussel·les després de l’etapa al C.G.P.J., però un canvi d’estratègia final ha potenciat l’aposta més innovadora d’un economista independent, expert en finançament, i que trenca la línia conservadora d’un partit que vol resituar-se abans no sigui massa tard. Mas, a més, ha intentat avançar per la dreta en la cursa nacionalista per a les europees, amb l’intent que sigui ERC qui ara tingui el rol de partit secundari. El gir sobiranista, amb dedicatòria inclosa, ja està fet: ara cal veure si l’aposta compleix els pronòstics.
Música / Story of the blues # Gary Moore
PD: Un Pla E virtual que arriba gairebé amb més de mig any de retard (amb twitter inclòs).
PD2: Mitja Catalunya enganxada al Facebook i la política no vol deixar escapar aquesta oportunitat de comunicació tan personal i directa.
{ 3 comments… read them below or add one }
Bon dia Eduard,
avui hem coincidit amb el post. Els nacionalistes que estimem i treballem pel país ens il.lusiona aquesta aposta de CDC.
Tan de bo personatges de la societat civil sense cap vincle amb la política dediquessin un temps a servir el país, sense pors, sense prejudicis de tercers només treballar perquè el nostre país pogués albirar un millor horitzó nacional, social, econòmic i polític.
Molts encerts a R.Tremosa.I a veure si trobem més personatges de reconegut prestigi i poguem fer créixer la Casa Gran del Catalanisme.
Alba Serra.
Penso que no ha estat una decisió massa encertada, no tant per la vàlua de l’escollit (fora de qualsevol dubte) sinó per “l’on” i el “com”. Jo l’hauria posat en una posició destacada a les llistes del Congrés de Diputats, on probablement hauria tingut més “cancha” que no pas a aquella cosa que no serveix per a res anomenada Parlament Europeu…
Full of salient points. Don’t stop benievilg or writing!