De la crisi del 2007 a la del 2020
En plena crisi per la pandèmia del COVID-19 és un bon moment per recordar quina va ser l’última que vam patir: I va ser la crisi econòmica global del 2007. Precisament, la segona crisi que pateix la generació dels “Millenials” que avui recull molt bé La Vanguardia en aquest article. Posant la vista enrere, recordo que fa tretze anys es parlava de la necessitat d’imposar un nou “management” a les empreses per no caure en l’error del sistema per la fallida de Lehman Brothers. Tretze anys enrere la referència era el talent, la passió, la creativitat… amb exemples de referència mundial com el Cirque du Soleil, elBulli, Gore-Tex, Amazon, Apple, Google, Ikea…
Benjamin Franklin: “Invertir en coneixement produeix sempre els millors beneficis”
Però ara la crisi és més intensa i serà més estructural: primer ho és sanitària, però també ho serà econòmica i més tard, social. Ja ens podem mentalitzar més enllà del descobriment de la tan esperada vacuna. És una nova fase per aprendre, innovar i explorar com sera aquest “nou” futur. I està clar que aquesta vegada, a l’espera del que ens depararà l’era post Coronavirus, la burocràcia, la por al canvi i les reticencies a l’evolució avançaran el via morta. Cal enfocar-se en els canvis, els nous models i com millorar ràpid i de manera eficient -si cal, de manera radical-.
Música | The sun the trees # Russin red